L’ús de pantalles en el desenvolupament infantil des d’un punt de vista neuropsicològic

La nostra societat està molt vinculada a les noves tecnologies, i l’ús de pantalles s’ha convertit en una part quotidiana de la vida familiar. És molt important oferir un ús adequat de les pantalles als infants per garantir un desenvolupament cerebral saludable. El cervell infantil té una gran plasticitat cerebral i s’adapta i reacciona als estímuls que rep. Un excés de pantalles pot alterar-ne la maduració de diverses àrees clau, com són l’atenció, la regulació emocional i la socialització.

Plasticitat cerebral i l’impacte de les pantalles

Durant els primers anys, el cervell dels nens forma milions de connexions sinàptiques noves cada segon. Aquesta etapa és crítica per al desenvolupament cognitiu i emocional. Quan hi ha una exposició excessiva a pantalles, el cervell prioritza connexions visuals i d’estímul ràpid per damunt de funcions com l’autocontrol i la creativitat. Això pot limitar la consolidació d’aprenentatges complexos i de les habilitats executives. 

Les pantalles sovint desplacen activitats determinants pel desenvolupament, com explorar l’entorn físic, la interacció amb altres persones o jugar de forma física. Aquesta mancança pot afectar el desenvolupament de connexions cerebrals profundes relacionades amb el pensament abstracte i les habilitats motores fines.

Efectes sobre l’atenció i la concentració

Les pantalles ofereixen gratificacions immediates i estímuls constants que poden modificar el sistema de recompensa del cervell. Les aplicacions i jocs estan dissenyats per ser altament estimulants i poden tenir un efecte significatiu en els mecanismes d’atenció. Una alta exposició digital durant la infància s’associa amb una menor capacitat d’atenció sostinguda (Christakis et al., 2018). Aquesta sobreestimulació pot afavorir patrons de tipus TDAH i dificultar l’aprenentatge escolar.

Estudis mostren que un temps excessiu davant de pantalles s’associa amb un augment moderat dels símptomes d’inatenció, hiperactivitat i impulsivitat en infants (Liu et al., 2023; Eirich et al., 2022). Meta-anàlisis indiquen que nens amb ≥2 h/d de pantalla tenen un risc lleugerament major de diagnòstic de TDAH (Liu et al., 2023). Estudis creuats i longitudinals suggereixen que aquest efecte pot ser indirecte, mediant-se per la qualitat del son i el tipus de contingut consumit (Sundaram et al., 2021; Vaidyanathan et al., 2021). 

Regulació emocional i socialització

El temps excessiu davant pantalles redueix les oportunitats d’interacció humana directa, essencials per desenvolupar empatia i competències emocionals. Quan passen molt de temps davant de les pantalles, perden l’oportunitat d’interacció on aprenen a identificar i gestionar emocions a través del llenguatge no verbal (expressions facials i to de veu). 

Un estudi de Radesky i Christakis (2016) destaca que l’ús de pantalles com a eina per calmar els infants pot interferir amb el desenvolupament de l’autoregulació emocional. 

Els infants poden desenvolupar dependència emocional a les pantalles utilitzant-les per evitar l’avorriment, la frustració o la tristesa. Un afrontament disfuncional que no permet aprendre a gestionar les emocions de forma adaptativa. 

És fonamental ensenyar estratègies per a regular les emocions (respiració diafragmàtica o el reconeixement de les emocions a la vegada que limitem l’ús de les pantalles per calmar-los).

Impacte en el son

La llum blava emesa pels dispositius inhibeix la secreció de melatonina, una hormona que regula el cicle son-vigília. Altera el ritme circadià i dificulta conciliar el son i tenir un son profund i reparador. La OMS (2023) recomana evitar pantalles almenys una hora abans de dormir, ja que el son insuficient afecta la consolidació de la memòria i el desenvolupament cognitiu. 

L’ús de pantalles a l’hora d’anar a dormir substitueix altres rituals molt importants com la lectura, conversar o relaxar-se. 

Ús saludable i recomanacions

Un ús conscient i limitat pot aportar beneficis educatius si s’acompanya d’adults. L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana evitar completament les pantalles abans dels 2 anys, i limitar-ne l’ús a un màxim d’una hora diària fins als 6 anys. A més, cal prioritzar continguts educatius i moments digitals compartits en família.

És important doncs fer un seguit de recomanacions per a minimitzar o reduir l’impacte negatiu de les pantalles:

1. Limitar el temps de pantalla segons l’edat:

• Evitar les pantalles abans dels 2 anys (excepte videotrucades amb familiars). 
• Entre 2 i 5 anys màxim 1 hora al dia de contingut d’alta qualitat i supervisat (AAP, 2016)
• A partir de 6 anys, establir límits coherents amb l’activitat diària, prioritzant tasques educatives i descansos regulars.

2. Triar continguts educatius i de qualitat

• Prioritzar apps i programes interactius que fomentin l’aprenentatge, la creativitat i la resolució de problemes.
• Evitar continguts purament passius o excessivament estimulants que poden afectar l’atenció.

3. Fomentar l’ús actiu i compartit amb adults

• Participar amb l’infant mentre utilitza pantalles: comentar, fer preguntes, relacionar el contingut amb la vida real.
• Això reforça la comprensió, el llenguatge i les habilitats socials.

4. Establir rutines i moments sense pantalles

• Evitar l’ús de pantalles durant els àpats, abans de dormir i a l’hora d’estudiar.
• Prioritzar activitats físiques, jocs d’exploració i interacció social.

5. Promoure l’equilibri amb activitats reals

• Combinar l’ús de pantalles amb jocs a l’aire lliure, lectura, música i activitats manuals.
• Això ajuda al desenvolupament de la motricitat fina, la creativitat i la regulació emocional.

6. Controlar l’exposició a la llum blava

• Evitar dispositius electrònics almenys 1 hora abans d’anar a dormir per no alterar el ritme circadià ni la secreció de melatonina.

7. Adaptar l’ús a cada infant

• Observar com el nen respon a l’ús de pantalles: si mostra irritabilitat, problemes de son o dificultats d’atenció, ajustar el temps i el tipus de contingut.

Conclusions

L’ús de pantalles durant la infantesa pot influir significativament en el desenvolupament neuropsicològic. Tot i que la tecnologia pot oferir oportunitats d’aprenentatge, la clau està en l’equilibri. 

RESULTARÀ INDISPENSABLE predicar amb l’exemple. No podem posar el límit de pantalles als nostres fills quan els pares estem la gran part del temps amb el telèfon a la mà. Hem d’establir franges horàries sense pantalles, com podrien ser els àpats.

Bibliografia 

• Christakis, D. A., Ramirez, J. S. B., Ferguson, S. M., Ravinder, S., & Ramirez, J. M. (2018). How early media exposure may affect cognitive function: A review of results from observations in humans and experiments in mice. JAMA Pediatrics, 172(5), 475–481.
• Eirich, R., McArthur, B. A., Anhorn, C., McGuinness, C., Christakis, D. A., & Madigan, S. (2022). Association of screen time with internalizing and externalizing behavior problems in children 12 years or younger: A systematic review and meta-analysis. JAMA Psychiatry, 79(5), 393–405. https://doi.org/10.1001/jamapsychiatry.2022.0155
• Liu, H., Chen, X., Huang, M., Yu, X., Gan, Y., Wang, J., Nie, Z., & Ge, H. (2023). Screen time and childhood attention deficit hyperactivity disorder: a meta-analysis. Reviews on Environmental Health, 39(4), 643–650. https://doi.org/10.1515/reveh-2022-0262
• Radesky, J. S., & Christakis, D. A. (2016). Increased screen time: Implications for early childhood development and behavior. Pediatrics, 138(5), e20162591.
• Sundaram, M., et al. (2021). Screen exposure exacerbates ADHD symptoms indirectly through increased sleep disturbance. Elsevier.
• Vaidyanathan, S., Manohar, H., Chandrasekaran, V., & Kandasamy, P. (2021). Screen time exposure in preschool children with ADHD: A cross-sectional exploratory study from South India. Indian Journal of Psychological Medicine, 43(2), 125–129. https://doi.org/10.1177/0253717620939782
• World Health Organization. (2023). Guidelines on physical activity, sedentary behaviour and sleep for children under 5 years of age. WHO.

Dani Font Mompín

Psicòleg col·legiat nº 25091

Logopeda col·legiat nº 4976