La teoria pass de la intel·ligència
La Teoria PASS aporta dues novetats importants que volem destacar i que són la raó per la qual des de MentActiva hem decidit enfocar el nostre treball des d’aquest marc teòric:
- que la intel·ligència NO és considerada com una cosa estàtica i reductible a un quocient, a un nombre.
La intel·ligència queda definida com quatre formes d’operar mentalment que són identificables i avaluables mitjançant una prova creada a aquest efecte, el DN-CAS (Das & Naglieri: Cognitive Assessment System, 1997).
Cadascú de nosaltres té un patró o perfil característic segons la seva manera particular d’utilitzar els processaments.
- i el més important de tot és que podem intervenir per millorar els processaments.
Podem estimular i entrenar els infants per millorar un processament deficient i, també, per millorar el rendiment fent que cadascú sàpiga com aprèn el seu cervell i utilitzi el seu (s) processament (s) més eficaços en detriment d’aquells processos deficients.
Concebuda a partir dels coneixements de Luria (Luria 1973, 1980) entén la intel·ligència com un perfil cognitiu segons 4 capacitats, Planificació, Atenció, Processament de la informació Seqüencial i Processament de la informació Simultània, d’aquí l’acrònim PASS.
En el moment del diagnòstic a MentActiva mesurem el perfil del nen o nena en cada una d’aquestes funcions cognitives i dissenyem una intervenció adequada a cada cas. Amb aquesta intervenció busquem millorar el perfil cognitiu, a diferència del Coeficient Intel·lectual (CI) que es considera com una mesura que no varia amb els anys i que, alt o baix, acompanya al individu durant tota la seva vida. Des de MentActiva considerem el C.I un concepte obsolet. Sabem que cadasqú processa l’informació de forma personal. És aquesta manera personal de procesar, en bona part, la responsable dels resultats. Així doncs no es tracta de capacitat, sinó d’utilitzar els procesos adequats per aconseguir millors resultats.
LA PLANIFICACIÓ
El procés cognitiu de Planificació està suportat pel còrtex prefrontal. És el procés més elaborat, el més complex i el més avançat. Diem que un cop l’Atenció ha copsat la informació, són el Seqüencial i el Simultani els processos que posen en marxa operacions mentals per tal de processar-les.
Doncs bé, podem dir que el procés de planificació és com el director d’orquestra; és el procés cognitiu que ordena, selecciona les estratègies, aplica, avalua, modifica,… etc.
Podem distinguir tres grans funcions del procés cognitiu de Planificació:
- Establir els objectius. QUÈ FAIG?: Equival a respondre a la pregunta “Què em demanen? Què em cal fer?”. Donada una situació qualsevulla (un problema, un exercici de matemàtiques, una lectura, etc.) sempre ens cal saber quin és l’objectiu o objectius. Fixem-nos que quan marquem l’objectiu sempre tenim en compte les conseqüències.
Pensem, per exemple quan hem de posar l’equipatge dins del maleter del nostre cotxe. Mirem l’espai disponible i les maletes i ràpidament responem a la pregunta què haig de fer?. L’objectiu en aquest cas és col·locar els paquets al portaequipatges.
Les conseqüències?. Doncs si, l’establir l’objectiu sempre tenim en compte els efectes, les implicacions, d’aquesta manera no podem deixar-nos res fora del cotxe, tot ha de ser encabit o bé hem de valorar les conseqüències i decidir quin o quins dels paquets no viatjaran.
- Seleccionar les estratègies. COM HO FAIG?: equival al “Com ho faig per fer-ho?” aplicable també a qualsevulla situació. És en aquesta fase que la planificació interacciona amb els processos seqüencial i simultani que per a la Planificació és com si es convertissin en dues grans caixes de recursos de les quals pots disposar, sempre tenint en compte la solució més idònia.
Si tornem a l’exemple l’equipatge i el maleter, en aquest moment el planificador, el director d’orquestra ha de decidir com posarem les maletes. Podem començar per les més grosses a baix i després col·locar les mitjanes i fer servir els paquets petits per anar omplint petits espais.
- Revaluar tot el procés. VAIG BÉ?: La planificació ens permet també saber si anem bé i si ens cal canviar d’estratègia o potser si ens cal reformular l’objectiu. És una fase molt important quan pensem en el procés d’aprenentatge. Segurament estareu d’acord amb mi que un professional de l’educació ha de pronunciar moltes vegades la paraula “repassa!”. Aquesta expressió faria referència al fet que l’alumne utilitzi la seva planificació per adonar-se de l’errada comesa i buscar l’alternativa correcta. També segurament estareu d’acord que és una tasca que molts alumnes no fan automàticament i que a més, se’ls fa feixuga.
En aquesta fase, segurament ens haurem adonat que no hem començat bé i malauradament els paquets no hi caben col·locats d’aquesta manera, així que no cal acabar. Podem parar i provar de col·locar-ho d’una altra manera. Si després de provar-ho diverses vegades veiem que és impossible el planificador encara pot decidir, com dèiem abans, quins paquets no viatjaran amb nosaltres.
Hem dit que el procés de Planificació es considerava també un procés avançat neurològicament parlant. La Planificació s’associa clarament amb el lòbuls frontals, especialment amb l’escorça prefrontal. La zona prefrontal té el nombre més gran de connexions amb altres parts del cervell, incloent-hi els lòbuls parietals, temporals i occipitals, que són responsables de codificar la informació.
Per tant, tenint en compte aquestes connexions, és raonable suposar que, en el nivell cognitiu, la Planificació pot exercir control sobre les altres funcions cognitives.
D’aquest procés en diem EL DIRECTOR D’ORQUESTA.
L’ATENCIÓ
El procés cognitiu de l’Atenció està suportat pel lòbul frontal i estructures subcorticals amb inclusió del sistema reticular ascendent.
Es tracta del procés cognitiu que ens permet “copsar i deixar entrar la informació” de manera controlada i voluntària, amb participació del còrtex cerebral. L’atenció selectiva es caracteritza per seleccionar la informació sobre la qual focalitzar l’atenció, per resistir-se a la distracció i per ser capaç de canviar de focus segons la demanda. És el que també s’ha anomenat atenció selectiva.
Cal tenir cura de no confondre el procés cognitiu d’atenció amb la conducta d’atenció.
Moltes vegades, a les aules, veiem nens o nenes que “no estan atents”; és a dir, observem que estan clarament distrets del que hauria d’ésser el focus principal d’atenció (la mestra, la pissarra, etc.). Que un nen no estigui atent al mestre, no és sinònim que el seu procés cognitiu d’atenció no funcioni correctament. Reflexionem-hi una mica, ja que aquesta és una qüestió molt important.
Moltes vegades hem dit o hem sentit que algun mestre ho deia: “Aquest nen té un rendiment baix per problemes d’atenció”.
És molt probable que aquesta afirmació s’esdevingui després que el mestre ha observat que a la classe el nen no està quasi mai atent al que és important i, a més, el seu rendiment és baix. En aquest cas, és possible que tant la conducta d’inatenció com el baix rendiment siguin resultants d’alguna altra causa que no es concreta en una disfunció del procés cognitiu d’atenció.
D’aquest procés en diem LA LLENTERNA.
EL PROCESSAMENT SEQÜENCIAL
El processament cognitiu de la informació Seqüencial està suportat pel lòbul prefrontal que inclou l’àrea de Broca i el lòbul temporal (àrea primària auditiva i l’àrea de Wernicke).
El processament Seqüencial implica seqüencialitat, temporalitat, donant sentit a les parts i no a la totalitat. Es tracta de processar la informació pas a pas, sense que cap part de la informació tingui relació amb cap altra.
Quant als aprenentatges, el Seqüencial és aquell procés cognitiu que ens és necessari quan parlem d’aprenentatges arbitraris.
Fixem-nos que el seqüencial és ben diferent del simultani, ja que de cap manera es basa en les relacions entre els elements que configuren la informació.
El canal d’entrada d’informació del Simultani és auditiu.
Quan ens referim a aprenentatges arbitraris volem dir tots aquells continguts que són d’aquella manera perquè així s’han establert.
A l’escola hi ha gran quantitat d’aquest tipus de continguts. Per exemple, en el procés d’adquisició de la lectura i l’escriptura, la correspondència so – grafia és completament arbitrària; també ho és l’aprenentatge dels noms dels colors, de símbols matemàtics, de l’ortografia, etc.
D’aquest procés en diem EL LLORO
EL PROCESSAMENT SIMULTANI
El processament cognitiu de la informació Simultània està suportat pel lòbul occipital amb la seva àrea primària visual i el lòbul parietal.
Un cop la informació ha estat copsada pel procés d’Atenció, els dos processos que posarem en marxa i que ens proveiran d’aquelles operacions mentals que necessitarem per resoldre les tasques, seran principalment el Simultani i el Seqüencial. Cal tenir en compte que tot i que ara els expliquem un a un, en la majoria dels casos es produeixen conjuntament i d’una manera molt interaccionada.
Podem dir que hi ha un processament simultani quan el subjecte processa la informació d’una manera global, holística i visual donant un sentit al tot i no a les parts.
El processament simultani adquireix coneixement de la informació, com un tot, és a dir, integrat (vist i recordat en l’espai) i per tant, equival a ser percebut amb totes les seves interrelacions.
Un processament simultani té lloc sempre que trobem relacions entre els elements de la informació, siguin de la naturalesa que siguin. Per exemple, quan consultem un itinerari en un plànol, quan fem un trencaclosques, quan creem relacions amb el significat, el contingut, etc.
Fixem-nos que la paraula clau és relacionar.
Tot i que el processament simultani guarda una estreta relació amb el tipus d’informació visual, recordem que l’imput no condiciona forçosament el procés cognitiu. Per tant, una entrada d’informació auditiva també es pot correspondre amb un processament principalment simultani.
Per exemple, ens pregunten oralment: “Quin número continuaria la sèrie: 5-9-11-14-16-19-21-…..?”. L’entrada de la informació és auditiva, però per resoldre la tasca haurem de posar en marxa el nostre procés simultani ja que hem de trobar la relació que hi ha entre els diferents números (sumar 2 i després 3). La resposta serà:24 .
D’aquest procés en diem LA TELE.