Problemes conductuals i la gestió de les emocions
Els problemes conductuals són portes d’accés i d’oportunitat per a treballar les emocions. Per poder regular les emocions primer cal que el nen entengui les seves emocions. Cal que sàpiga que les emocions, totes, tenen funcions adaptatives ja que ens motiven a l’acció, impulsen conductes dirigides a la supervivència. La por és adaptativa quan ens frena a realitzar conductes perilloses.
La ràbia ens dona forces i ens enfoca a solucionar els problemas. La tristesa apareix quan no es pot lluitar ni fugir i ens obliga a retirar-nos i planificar la nostra acció. Totes les emocions ens donen pistes de cap a on hem de dirigir els nostres esforços. Cada emoció té la seva utilitat, però, si una emoció domina,, de forma habitual per sobre de totes, té el perill d’arrosegar-nos cap a comportaments distosionats. L’emoció és un mecanisme d’aprenentatge, ignorar-les o reprimir-les no és una bona solución, ja que crea més tensió. La solución és expressar-la adequadament, per poder-la regular. Per regular les emocions cal entendre-les, cal saber que les emocions tenen un component cognitiu que és el pensament, un component fisiològic, que és la sensació física que produeix i un component conductual que és la conducta resultant. Cal que el nen entengui la interacció d’aquest tres components en la generació d’experiències emocionals. Les sensacions físiques tenen un paper important en les experiències emocionals. Aquestes sensacions influeixen en els pensaments i les conductes; i els pensaments al seu torn alimenten la durada de l’emoció i l’automatització de conductes desadaptatives. Si el nen aprèn a no jutjar les seves experiències emocionals, només observar-les, podrà regular-les. Per resoldre problemes de conducte cal incrementar la flexibilitat cognitiva. Quan el nen aprèn a no jutjar les seves experiències emocionals, a fer-se’n conscient sense posar-se a la defensiva, quan està disposat a desafiar la interpretació negativa i ansiosa relacionada amb amenaces internes o externes, quan tolera les sensacions físiques i emocionals, la seva flexibilitat millora i comença a regular les seves emocions. Si el nen s’enfoca en els pensaments, això el porta a la rumiació i a un diàleg intern que no para mai i que no li permet ser conscient de la causa de la pèrdua de control. Quan hi ha consciència del que està sentint, el nen pot posar un STOP a la seva conducta i experimentar la regulació emocional. Els nens no SÓN.., els nens FAN... Totes les persones són perfectes tal i com són, l’únic que cal canviar és el FER no el SER.
Imma Mompín
Psicòloga col·legiada num. 2301
