Pares conscients i estil educatiu

POST INSTAGRAM-15-2

 

Els pares i mares conscients, acompanyen emocionalment als seus fills o filles perquè aprenguin a ser feliços.

No jutgis les seves reaccions i comportaments, intenta entendre quines són les seves necessitats i orienta’ls. Els pares i mares conscients, transmeten als seus fills o filles la idea que l’error és una oportunitat per a buscar solucions, és un repte, que el passat no el podem canviar, però podem construir el futur.

Intenta no jutjar les reaccions i comportaments dels teus fills o filles, només recondueix: amb veu baixa, posa paraules al que creus que l’ha desencadenat i orientals cap a la solució.

L’estil educatiu dels pares i mares incideix de forma directa en les reaccions i creences dels fills o filles.

El millor estil educatiu és aquell basat en l’afecte, en l’establiment de límits i el respecte a l’autonomia, en fases adequades per a cada edat.

És un enfoc equilibrat per aconseguir un vincle segur: permet donar recolzament als fills i filles mentre s’afavoreix la seva independència. Aquesta manera d’educar proporciona un refugi segur al mateix temps que facilita l’exploració. Equipara la seguretat de casa amb la seguretat en el món. Els infants veuen el món a través dels ulls dels pares. Uns pares que ofereixen una imatge del món, com un lloc segur, permet als fills i filles anar més segurs i tenir una actitud positiva i pro-activa, enfocada a les solucions, no als problemes.

Si volem ser pares conscients, que no reaccionen davant les seves conductes, sinó que responen de forma adequada i conscient, i per tant donen l’oportunitat als fills i fillews de reconduir els errors. En aquesta cursa en la que els encerts i els errors formen part del procés de l’èxit, en el que els infants aprenen a sentir-se segurs,  hauríem d’alliberar-nos de la motxilla que tots portem i que hem heretat  de la nostra pròpia educació i obrir la ment a veure com ells veuen les coses per poder des d’aquesta perspectiva, ajudar-los a veure les coses des de perspectives diferents.  ES TRACTE DE DONAR LES ARRELS NECESSÀRIES PER PODER SER INDEPENDENTS I SENTIR-SE SEGURS.

Hauríem de tenir en compte que els fills i nosaltres mateixos fem el que podem, no el que volem i que en aquest aprenentatge el que millor podem fer és no jutjar sinó reconduir. El judici afecta a la identitat de la persona i per tant a les pròpies creences. Hem de tenir en compte els efectes colaterals derivats de les nostres paraules.

Oferim-los paraules positives, reforcem els aspectes positius perquè els negatius es vagin extingint. Destaquen el que és positiu sobre un fons en el que també hi ha el que és negatiu. Ensenyem-los a tenir una actitud positiva enfocada a les solucions. Demostrem-los-hi que les dificultats s’accepten i es lluita per superar-les.

Intentem ser mares i pares conscients.

 

Imma Mompín

Logopeda Col·legiada nº 14245

Psicòloga col.legiada nº 2301