Navegar pel riu del benestar

Joshua Earle(unsplash)

Joshua Earle (unsplash)

La vida és com un riu. Les seves aigües no paren, sempre flueixen. Nosaltres naveguem per aquest riu amb més o menys harmonia segons si ens deixem portar per les seves aigües tranquil·les o si lluitem intentant avançar a contracorrent.

Imagina un riu d’aigües tranquil·les. És el riu del teu benestar. En aquest riu tu navegues tranquil·lament amb la teva canoa. Ets sents be, sents que estàs en bones relacions amb el món que t’envolta. T’entens a tu mateix, als demés, a la vida en general. Ets flexible i t’adaptes a cada nova situació. Estàs tranquil i en pau.

A vegades, però, mentre navegues tranquil·lament pel riu, t’acostes perillosament a una de les dues ribes del riu. Això et crea diferents problemes, segons la riba que sigui, Un costat representa el caos, on sents que no controles la situació. En lloc de deixar-te portar per la corrent d’aigües tranquil·les, et veus atrapada per la força de ràpids i ets presa de confusió i agitació. Necessites allunyar-te de la riba del caos i tornar-te a incorporar a la serena corrent del riu.

Però no t’allunyis massa, perquè l’altre riba presenta els seus propis perills. És la riba de la rigidesa, que és el contrari del caos. Al contrari que a la manca de control, la rigidesa és quan volem controlar a tot i al tots el que està nostre entorn. Ens neguem totalment a acceptar a negociar a transigir. Prop de la riba de la rigidesa, fa olor d’aigua estancada, i els joncs i les branques dels arbres ens impedeixen navegar tranquil·lament pel riu del benestar.

Així doncs un extrem és el caos, on no hi ha gens de control. L’altre extrem és la rigidesa, on hi ha un control excessiu, el que condueix a una manca de flexibilitat i adaptabilitat. Tots anem d’una banda a un altre en la nostra vida quotidiana, sobretot quan pretenem sobreviure en la funció de mare/pare. Quan més ens acostem a les ribes del caos, i la rigidesa, més ens allunyem de la salut mental i emocional. Quan més temps evitem qualsevol de les dues ribes, més temps passem gaudint del riu del benestar (Siegel 2011).

Els nostres fills també naveguem per aquest riu i sovint les seves canoes es desvien cap a una de les ribes, llavors nosaltres els hem d’ajudar a tornar a la corrent del benestar. La manera com els ajudarem els permetrà aprendre, més endavant, com reconduir les seves pròpies canoes.